Fitxers d'imatge

Introducció

El digiKam es basa en una sèrie de biblioteques i paquets de suport per a carregar i desar els formats d'imatge. Quins formats d'imatge hi ha disponibles dependrà de la disponibilitat d'aquestes biblioteques en el sistema i, en alguns casos, en la forma en què s'han compilat aquestes. En la majoria de distribucions trobareu una gran varietat de formats d'imatge que podreu visualitzar en el digiKam.

Aquesta dependència d'altres biblioteques, significa que no es pot donar una llista definitiva de tots els formats que estaran disponibles al vostre sistema. Almenys haurien d'estar disponibles els formats JPEG, PNG i TIFF.

El digiKam només mostra els fitxers que estan en els formats que entén. Ho fa mirant l'extensió de fitxer i comprovant-ho amb una llista predefinida. Si l'extensió del fitxer es troba a la llista, i la biblioteca apropiada està instal·lada, el digiKam mostrarà el fitxer a la Vista d'imatges. Podeu canviar la llista d'extensions de fitxer que admetrà el digiKam. Per a més detalls, vegeu aquesta secció de configuració.

Gairebé totes les càmeres digitals emmagatzemen fotografies en un dels dos formats: JPEG o RAW. Moltes càmeres permeten seleccionar quin d'aquests formats voleu utilitzar. Trobareu una descripció completa d'aquests formats a la Viquipèdia.

Compressió d'imatges fotogràfiques

La compressió de la imatge és l'aplicació d'algorismes de compressió de dades a imatges digitals. La compressió d'imatges redueix la redundància en les dades de la imatge a fi de ser capaç d'emmagatzemar o transmetre dades d'una forma eficient.

La compressió de les imatges pot ser amb pèrdua o sense. Els mètodes de compressió sense pèrdua, especialment aplicats abans de transformacions com l'escapçat, canvi de mida i correccions del color, sempre es prefereixen per motius d'arxivat perquè conserven les dades originals. Per contra, els mètodes de compressió amb pèrdua introdueixen defectes de compressió, especialment quan s'utilitza a taxes de bit baixes. Els mètodes amb pèrdua són adequats per a oferir imatges naturals, com ara fotografies en aplicacions en les quals una pèrdua menor (de vegades imperceptible) de la fidelitat és acceptable per a aconseguir una reducció substancial en la mida del fitxer. Per exemple, la compressió amb pèrdua és bona per a la publicació d'imatges a Internet.

JPEG

El Joint Photographic Experts Group és un format comprimit que intercanvia part de la qualitat de la imatge per mides petites de fitxers. De fet, la majoria de les càmeres desen les imatges en aquest format a menys que s'especifiqui el contrari. Una imatge JPEG s'emmagatzema utilitzant la compressió amb pèrdua i es pot variar la quantitat de la compressió. Això permet escollir entre una compressió més baixa i una qualitat de la imatge més alta, o una compressió més alta i una qualitat més baixa. L'únic motiu per a triar una compressió més alta és perquè crea fitxers més petits de manera que podreu emmagatzemar més imatges i fa més fàcil enviar-les per correu electrònic o publicar-les al web. La majoria de les càmeres ofereixen dues o tres opcions equivalents de bona, millor, encara millor, si bé els seus noms poden variar.

JPEG 2000

El JPEG 2000 és una millora destinada a substituir l'estàndard JPEG anterior que es va presentar el 2000. Proporciona la mateixa relació de compressió amb un resultat millor (més suau) en comparació amb JPEG. La versió 2000 també admet imatges sense pèrdua, etiquetes addicionals de metadades i una profunditat de color de 12 bits.

TIFF

El format de fitxer d'imatge amb etiquetes ha estat àmpliament acceptat i implementat com un format d'imatge. En general, el TIFF pot ser emmagatzemat per la càmera en forma sense compressió o utilitzant un algorisme de compressió sense pèrdua (deflate). Manté una qualitat d'imatge més alta, però a costa de mides de fitxer molt més grans. Algunes càmeres permeten desar les imatges en aquest format, i és un format molt popular a causa del seu algorisme de compressió sense pèrdua. El problema és que el format ha estat alterat per tanta gent que ara hi ha 50 sabors o més, i no tots són reconeguts per la majoria de programes.

PNG

El Portable Network Graphics és un format d'imatge desenvolupat el 1990 com un reemplaçament lliure de patents del format de fitxer d'imatges GIF. És un format sense pèrdua com el TIFF, però molt més compacte i que estalvia espai de disc. Tot i que és poc probable que la càmera admeti PNG, algunes persones volen convertir les seves fotografies a PNG quan les passen a l'ordinador. A diferència del JPEG, les imatges PNG no perden qualitat cada vegada que es tornen a codificar després de modificar-les. El digiKam és totalment compatible amb les imatges PNG i el gestor de la cua per lots pot convertir un lot d'imatges des de qualsevol format a PNG (i a altres formats) en un sol pas.

El PNG està dissenyat per a funcionar bé en aplicacions de visualització en línia, com ara la World Wide Web, de manera que és totalment transmissible a temps real amb una opció de visualització progressiva. A més, el PNG pot emmagatzemar dades de gamma i cromaticitat per a millorar la concordança del color en plataformes heterogènies. El PNG admet profunditat de 8 i 16 bits / color / píxels. És el format de fitxer perfecte perquè arxiveu les vostres fotografies.

PGF

El fitxer de gràfics progressius és un altre format de fitxer d'imatge no molt conegut però obert. Basat en la compressió per ondetes, permet la compressió de les dades sense pèrdua i amb pèrdua. El PGF es compara bé amb el JPEG 2000, però es va desenvolupar per a la velocitat (compressió/descompressió) en lloc de ser el millor en relació de compressió. Amb la mateixa mida de fitxer, un fitxer PGF es veu significativament millor que un fitxer JPEG, mentre que també és molt bo en visualització progressiva. Per tant, hauria de ser adequat per a arxivar fotografies. El digiKam l'utilitza en la base de dades interna per a emmagatzemar les miniatures.

WEBP

El Web Photo és un format obert de fitxer d'imatge desenvolupat per Google destinat a substituir els formats de fitxer JPEG, PNG i GIF per a l'ús a Internet. Admet compressió amb pèrdua i sense pèrdua, així com animació i transparència alfa. Admet metadades, però la profunditat dels colors està limitada a 8 bits. El WebP va ser anunciat per primera vegada per Google l'any 2010 i produeix fitxers que són més petits que els fitxers JPEG amb una qualitat d'imatge comparable.

HEIF

El format de fitxer d'imatge d'alta eficiència és un format de contenidor introduït el 2015 per a emmagatzemar imatges digitals individuals i seqüències d'imatges. L'estàndard cobreix els fitxers multimèdia que també poden incloure altres fluxos multimèdia, com ara text programat, àudio i vídeo. L'HEIF pot emmagatzemar imatges codificades amb múltiples formats de codificació, per exemple imatges SDR i HDR. L'HEVC és un format de codificació d'imatge i vídeo, i el còdec d'imatge predeterminat utilitzat amb HEIF. Els fitxers HEIF que contenen imatges codificades amb HEVC també es coneixen com a fitxers HEIC. Aquests fitxers requereixen menys espai d'emmagatzematge que el JPEG de qualitat equivalent. L'HEIF admet 12 bits de profunditat de color i metadades. Aquest format es va adoptar el 2017 per a emmagatzemar imatges en els dispositius d'Apple.

AVIF

El format de fitxer d'imatge AV1 és una especificació de format de fitxer d'imatge obert i lliure de drets d'autor per a emmagatzemar imatges o seqüències d'imatges comprimides amb AV1 en el format de contenidor HEIF. Competeix amb HEIC, el qual utilitza el mateix format de contenidor basat en el format de fitxer multimèdia base de l'ISO (ISOBMFF), però utilitza HEVC per a la compressió. L'AVIF mostra una eficiència en la compressió millor que el JPEG, així com una conservació millor dels detalls, menys defectes de bloqueig i menys sagnat de color al voltant de les vores sòlides en composicions d'imatges naturals, text i gràfics. L'AVIF admet una profunditat de color de 12 bits i metadades.

JXL

El JPEG XL és un format de fitxer de gràfics rasteritzats lliure de drets d'autor que admet tant la compressió amb pèrdua com sense pèrdua. Està dissenyat per a superar els formats rasteritzats existents i convertir-se així en el seu substitut universal.

El JPEG XL està especialment optimitzat per a entorns web sensibles, de manera que el contingut es renderitza bé en una gran varietat de dispositius. A més, inclou diverses característiques que ajuden a la transició des del format JPEG heretat. El JPEG XL es va presentar a finals de 2020 i admet una profunditat de color de 16 bits i metadades.

Nota

La compatibilitat amb els formats d'imatges fotogràfiques digitals és proporcionada pels connectors carregadors del digiKam. Podeu veure una llista dels connectors disponibles a la secció Connectors/Carregadors d'imatges del diàleg de configuració o preferències.

La llista dels carregadors d'imatges en el diàleg de configuració o preferències del digiKam

RAW

Algunes càmeres, generalment més cares, permeten emmagatzemar les imatges en format RAW. El format RAW no és realment un estàndard d'imatge, en absolut. És diferent per a cada marca de càmera. Les imatges en format RAW contenen totes les dades que es prenen directament del sensor d'imatge de la càmera, abans que el programari de la càmera apliqui coses com el balanç de blancs, reducció de soroll, agudesa, etc. L'emmagatzematge de les fotografies en format RAW d'una càmera permet modificar la configuració, com ara el balanç de blancs, després de prendre la fotografia. La majoria dels fotògrafs professionals utilitzen el format RAW, ja que els ofereix la màxima flexibilitat. El desavantatge és que els fitxers d'imatge RAW poden ser molt grans.

Si voleu obtenir més informació sobre el format d'imatge RAW, visiteu les útils guies a la Viquipèdia, i a Cambridge in Colour. Podreu convertir imatges en format RAW a JPEG, PNG o TIFF en el digiKam utilitzant l'Editor d'imatges o el Gestor de la cua per lots.

El digiKam admet la càrrega d'imatges RAW des de més de 1.000 formats de fitxer RAW, basant-se en la biblioteca LibRaw que s'inclou en el nucli del digiKam. La taula següent mostra una llista breu dels fitxers RAW de càmera admesos pel digiKam:

Format de fitxer RAW

Descripció

CRW, CR2, CR3

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Canon»

NEF, NRW

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Nikon»

ORF, ORI

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Olympus»

RAF

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Fuji»

RWL

Formats de fitxer RAW de càmeres «Leica»

PEF, PTX

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Pentax»

X3F

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Sigma»

DCR, KDC, DC2, K25

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Kodak»

SRF, SR2, ARW, MRW, MDC

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Sony»/«Minolta»

RAW

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Panasonic», «Casio» i «Leica»

DNG (CS1, HDR)

Format de fitxer RAW d'«Adobe» (negatiu digital), ProRAW d'Apple

BAY

RAW de «Casio» (Bayer)

ERF

Formats de fitxer RAW de càmeres digitals «Epson»

FFF, 3FR

Format RAW d'«Imacon/Hasselblad»

RW2

Formats de fitxer RAW de «Panasonic»

IIQ, CAP

Format d'imatge RAW de càmeres digitals Phase One

RDC

Format RAW de «Ricoh»

Si voleu saber si el vostre fitxer RAW de la càmera és compatible amb el digiKam, aneu al diàleg Ajuda ‣ Càmeres RAW admeses.

Llista de formats RAW de càmera admesos en el digiKam

Altres formats

El digiKam confia en ImageMagick per a admetre imatges fotogràfiques exòtiques quan altres mòduls fallen en carregar un fitxer. Aquest és el cas del FITS d'astrofotografia, JBIG, PhotoCD, FLIF, BPG, etc.

Nota

També recomanem que llegiu el capítol quant als formats de fitxer utilitzats per a arxivar durant molt de temps de la secció Gestió d'actius digitals d'aquest manual.