Els perfils de càmera o escàner s'apliquen per a convertir imatges d'entrada, i els perfils de monitor o impressora s'apliquen per a convertir imatges de sortida, però s'utilitzen per a convertir a o des de l'espai de color de treball que s'utilitza per a editar imatges. Una de les primeres decisions que cal prendre en la gestió del color és l'elecció d'un espai de color de treball.
Però per què és tan complicat? Per què no podeu editar imatges en l'espai de color descrit pel perfil de la càmera? Després de tot, el perfil de la càmera hauria de proporcionar el millor ajustament als colors registrats per la càmera, tal com els processa el vostre procediment de processament RAW, oi? Els espais de treball, com ara sRGB o Adobe RGB, són espais de color que faciliten bons resultats durant l'edició. Per exemple quan s'edita una imatge, els píxels amb valors iguals de RGB haurien d'aparèixer neutres o sense color. Això només vol dir que per a qualsevol píxel donat en una imatge que s'hagi convertit a un espai de treball adequat, si R=G=B, s'hauria de veure un píxel gris, negre o blanc a la pantalla. Molts perfils de càmera violen aquesta condició neutre.
No obstant això, hi ha una altra bona raó per a no voler editar la vostra imatge en el perfil de l'espai de color de la càmera. Si observeu la mida d'un perfil de la càmera típic, és de l'ordre d'un quart a mig megabyte o més. Per tal d'obtenir una representació precisa del color dels valors RGB que surten del processador RAW, el perfil de la càmera té molta informació sobre tots els canvis que s'han de fer en regions diferents de color i tonalitat a l'escena original, El perfil de la càmera és necessari (almenys per als colors en l'objectiu original) però no és particularment fluid des del punt de vista matemàtic. Els perfils de color de l'espai de treball, per altra banda, tenen una mida molt petita (mig kilobyte en lloc de mig megabyte) perquè descriuen una gamma de colors en termes de funcions matemàtiques suaus i contínues, com la funció utilitzada per a la correcció de la gamma. Els perfils de l'espai de treball no necessiten tenir en compte el desordre dels sensors del món real, per això les manipulacions matemàtiques realitzades durant l'edició d'imatges poden executar-se més de pressa i ser més precises que si s'intenta editar la imatge mentre encara és a l'espai de color de la càmera.
sRGB podria ser l'espai de color de treball més habitual, però també serveix com un espai de color de sortida per a imatges destinades a la web i per a visualitzar en un monitor. Si teniu un monitor nou i fantàstic amb una gamma més gran que la gamma coberta per sRGB, potser voldreu fer servir un perfil de monitor que aprofiti millor el vostre monitor i, amb sort, calibrat i amb un perfil creat. Però convertiu la vostra imatge a sRGB abans d'enviar-la als vostres amics. sRGB també és l'espai de color on moltes impressores domèstiques i comercials de producció en massa esperen que estiguin els fitxers d'imatge quan s'envien a la impressora. També és l'espai de color que assumeixen la majoria dels programes si una imatge no té un perfil de color incrustat que indiqui al programa quin espai de color s'ha d'utilitzar per a interpretar (convertir) els nombres RGB. Aleshores, si escolliu no utilitzar la gestió del color, la vostra tria és senzilla: establiu-ho tot a sRGB.
Tingueu en compte que la gestió del color no només és rellevant si dispareu en RAW. La gestió del color afectarà cada etapa de la cadena de processament de la imatge, ja sigui que comenceu amb un fitxer RAW que reconstruïu i convertiu a TIFF, o si comenceu amb un JPEG o TIFF produït per la càmera.
Quin espai de treball hauríeu d'utilitzar en el digiKam? Els espais de treball, com ara sRGB o Adobe RGB, són espais de color que faciliten bons resultats durant l'edició. Per exemple, els píxels amb valors iguals de RGB haurien d'aparèixer neutres. L'ús d'un espai de treball de gamma gran donarà lloc a l'efecte de posterització, mentre que l'ús d'un espai de treball petit donarà lloc a retallades. Aquest equilibri és una consideració per a l'editor d'imatges.
Com es mostra a la figura, la majoria dels perfils de l'espai de treball es caracteritzen en part per la seva relació amb el Diagrama de cromatisme (1) estàndard que mostra tots els colors visibles per a l'ull humà mitjà. Els valors indicats prop de la vora del diagrama de cromatisme que passa de blau a verd a vermell, són les longituds d'ona dels colors espectrals purs mesurades en nanòmetres.
El triangle Gamma (2) defineix l'interval de colors RGB que abasta el perfil. En altres paraules, l'espai de color només pot representar els colors que es troben dins d'aquest triangle. Els primaris RGB defineixen les cantonades del triangle. El punt vermell és a la cantonada inferior dreta, el verd és a la part superior, el blau és a la part inferior esquerra.
El Punt blanc (3) defineix el punt neutre a la gamma. L'interval dinàmic total del perfil està mesurat en relació a aquest punt neutre.
La Gamma defineix la funció de transferència normalment no lineal que s'aplica a les dades (no es mostra en la gamma).
Els detalls del perfil de color del diagrama de cromaticitat CIE es mostren en el digiKam¶
Les conseqüències pràctiques que resulten de l'ús de colors primaris RGB diferents, que donen lloc a espais de treball més grans o més petits, s'analitzen tot seguit. Les conseqüències pràctiques de l'ús de gammes diferents també s'analitza a la secció següent. Però les conseqüències pràctiques de les eleccions diferents del punt blanc de l'espai de treball queda fora de l'àmbit d'aquest manual.
Per a establir l'espai de color de treball per al digiKam, navegueu a Arranjament ‣ Configura el digiKam... ‣ pàgina de Gestió del color ‣ pestanya de Comportament, i seleccioneu l'espai de color de treball desitjat des del menú. Vegeu la secció Arranjament de la gestió del color del manual per a més informació.
Diàleg per a establir l'espai de color de treball en el digiKam¶
Un cop s'ha establert l'espai de color de treball, també es pot establir al digiKam que realitzi conversions automàticament a aquest espai si una imatge té un perfil de color diferent, o no hi ha cap perfil assignat.
El digiKam es pot configurar per a convertir a un espai de treball quan l'espai de color no coincideixi¶
També podeu canviar els espais de color des de l'editor d'imatges. Seleccioneu el convertidor d'espai de color al qual es pot accedir des de la pestanya Eines a la barra lateral dreta.
El convertidor de l'espai de color de l'editor d'imatges del digiKam pot canviar a un altre perfil de color¶
Quants passos tonals discrets hi ha en una imatge digital? En una imatge de 8 bits, hi ha 256 passos tonals des del negre sòlid fins al blanc sòlid. En una imatge de 16 bits teòricament hi ha 65.536 passos. Però recordeu, aquests valors de lectures de píxel de 16 bits van començar com 10 bits (=1.024 passos), 12 bits (=4.096 passos) o 14 bits (=16.384 passos) produïts pel convertidor A a D de la càmera: els bits addicionals per a arribar fins als 16 bits, comencen com un farciment de zeros. Això vol dir que els tons disponibles no es distribueixen uniformement de clar fins al fosc. En el mode de gamma lineal (com ho veu el sensor de la càmera), hi ha molts més tons en les llums intenses que en les ombres. D'aquí el consell estàndard que si dispareu en RAW, és exposar cap a la dreta però sense explotar les llums intenses.
Una consideració important en l'elecció d'un espai de treball és que alguns espais de treball són més grans que altres, és a dir, que cobreixen més de l'espectre visible (potser fins i tot inclouen alguns colors imaginaris: construccions matemàtiques que en realitat no existeixen). Aquests espais grans tenen l'avantatge de permetre mantenir tots els colors capturats i conservats per la conversió Lcms del perfil de la càmera a l'espai de connexió del perfil actual gran.
D'esquerra a dreta: es mostren els perfils de color sRGB, AbodeRGB, WideGammutRGB i ProPhotoRGB en el digiKam¶
Però mantenir tots els colors possibles té un preu. I sembla que qualsevol imatge digital donada (les imatges de narcisos amb grocs saturats són una excepció comuna) probablement només contindrà un petit subconjunt de tots els possibles colors visibles que la càmera és capaç de capturar. Aquest petit subconjunt està fàcilment contingut en un dels espais de treball més petits. L'ús d'un espai de treball molt gran significa que l'edició de la vostra imatge (aplicació de corbes, saturació, etc.) pot produir amb facilitat colors que el vostre eventual dispositiu de sortida (impressora, monitor) senzillament no pot mostrar.
Per tant, la conversió des del vostre espai de treball cap a l'espai del dispositiu de sortida (com la impressora) haurà de tornar a assignar els colors de la gamma en la imatge editada, alguns dels quals podrien fins i tot ser totalment imaginaris, a l'espai de color de la impressora amb la seva gamma molt més petita. Aquest procés de tornar a assignar generarà colors inexactes en el millor dels casos i, en el pitjor, un efecte de cartell (efecte de posterització: separacions en les quals hi hauria d'haver una transició de color suau, per exemple, a través d'una extensió de cel blau) i retallades (les vostres transicions acuradament dissenyades en delicats tons de vermell, per exemple, es poden reassignar a un bloc sòlid de color vermell opac després de la conversió a l'espai de color de la impressora).
El diàleg Propietats del perfil de color del digiKam mostrant la informació de BestRGB¶
En altres paraules, els espais de treball de gamma gran, si no es manegen correctament, poden provocar la pèrdua d'informació en la sortida. Els espais de treball de gamma petita poden retallar informació en l'entrada. Aquí hi ha alguns consells que es repeteixen sovint:
Per a imatges destinades a la web, utilitzeu sRGB.
Per a una precisió més gran en la vostra edició d'imatges (això és, treure el màxim profit dels vostres bits amb el mínim risc d'efecte de cartell o canvi en convertir la imatge des del vostre espai de treball a un espai de sortida), utilitzeu l'espai de treball més petit que inclou tots els colors de l'escena fotografiada, a més d'una mica més d'espai per a aquests nous colors que es produeixen intencionadament durant la vostra edició.
Si esteu treballant amb 8 bits, escolliu un espai de treball més petit en lloc d'un espai més gran. Feu servir imatges de 16 bits per a espais més grans.
Per a fins d'arxiu, convertiu el vostre fitxer RAW a un TIFF de 16 bits amb un espai de treball de gamma gran per a evitar la pèrdua d'informació del color. A continuació, convertiu aquest arxiu TIFF a l'espai de treball de gamma mitjana o gran de la vostra elecció (desant el TIFF convertit amb un nom nou, és clar). Per a més detalls, vegeu aquí.
El gestor de la cua per lots del digiKam permet convertir els espais de color per lots¶
Un propòsit de representació es refereix a la forma com es tracten les gammes de colors quan l'espai de color de destinació desitjat (per exemple, el monitor o la impressora) no pot gestionar tota la gamma de l'espai de color d'origen (per exemple, l'espai de treball).
Hi ha quatre propòsits de representació d'ús habitual:
Perceptiva, també anomenada Imatge o Mantén la gamma completa. En general, això es recomana per a imatges fotogràfiques. La gamma de colors s'expandeix o comprimeix quan es mou entre els espais de color per a mantenir un aspecte general coherent. Els colors de saturació baixa canvien molt poc. Els colors més saturats dins de la gamma d'ambdós espais es poden alterar per a diferenciar-los dels colors saturats fora de l'espai de gamma més petit. La representació perceptiva aplicarà la mateixa gamma de compressió a totes les imatges, fins i tot quan la imatge no contingui colors significatius fora de la gamma.
Colorimetria relativa, també anomenada Provatura o Conserva el color idèntic i el punt blanc. Reprodueix els colors en la gamma amb exactitud i escurça els colors fora de la gamma pel to reproduïble més proper.
Colorimetria absoluta, també anomenada Coincident o Conserva el color idèntic. Reprodueix els colors en la gamma amb exactitud i escurça els colors fora de la gamma per la tonalitat reproduïble més propera, sacrificant la saturació i possiblement la claredat. En els papers tintats, els blancs es poden enfosquir per a mantenir el to idèntic a l'original. Per exemple, es pot afegir cian al blanc d'un paper de color crema, enfosquint la imatge. Rares vegades és d'interès per als fotògrafs.
Saturació, també anomenada Gràfic o Conserva la saturació. Assigna els colors primaris saturats en la font als colors primaris saturats en la destinació, descuidant les diferències de to, saturació i claredat. Per a gràfics de bloc, poques vegades d'interès per als fotògrafs.
La representació de la Colorimetria perceptiva i de la relativa són probablement els tipus de conversió més útils per a la fotografia digital. Cadascun posa una prioritat diferent en la forma en què es renderitzen els colors dins de la regió de desajust de la gamma. La Colorimetria relativa manté una relació gairebé exacta entre els colors en la gamma, fins i tot si això es retalla fora dels colors en la gamma. En canvi, la representació perceptiva també intenta conservar alguna relació entre els colors fora de la gamma, fins i tot si això provoca inexactituds per als colors en la gamma.
L'absoluta és similar a la relativa en la mesura que conserva els colors de la gamma i escurça els que estan fora de la gamma, però difereixen en la forma en què gestionen el punt blanc... La colorimetria relativa distorsiona els colors dins de la gamma de manera que el punt blanc d'un espai s'alinearà amb la de l'altra, mentre que la colorimetria absoluta conservarà els colors exactes (sense tenir en compte el canvi del punt blanc). El propòsit de la representació de la saturació intentarà conservar els colors saturats.
Per a establir els propòsits de renderització del digiKam, navegueu a Arranjament ‣ Configura el digiKam... ‣ pàgina de Gestió del color ‣ pestanya Avançat.
La pàgina del diàleg de configuració Gestió del color en el digiKam permet personalitzar els propòsits de representació¶
L'elecció habitual del propòsit de representació per a mostrar contingut en el monitor és colorimetria relativa. Us suggerim que no utilitzeu colorimetria absoluta a menys que vulgueu resultats molt estranys.
Avís
Els propòsits de representació estan disponibles quan la conversió des d'un perfil a un altre depèn del perfil de destinació. No tots els perfils admeten cada propòsit de representació. Poden aparèixer problemes quan seleccioneu un propòsit de representació sense suport ja que Lcms utilitzarà silenciosament el propòsit de representació predeterminat del perfil.
La gamma d'un perfil de color dicta quina transformació de potència haurà de tenir lloc per a convertir correctament el perfil de color incrustat d'una imatge (potser el vostre espai de color de treball o el perfil de color de la vostra càmera) a un altre perfil de color amb una gamma diferent, com el vostre espai de treball triat o el perfil de visualització utilitzat per a mostrar la imatge a la pantalla, o potser des d'un espai de treball a un altre, o potser des del vostre espai de treball a l'espai de color de la vostra impressora. La LibRaw genera una imatge de 16 bits amb un interval lineal, cosa que significa que un histograma del fitxer d'imatge resultant mostrarà la quantitat real de llum que cada píxel del sensor de la càmera va capturar durant l'exposició. (Per això, aplicar un perfil de càmera a la sortida de la Libraw també requereix aplicar una transformació de gamma adequada per a arribar a l'espai de treball desitjat, llevat que el perfil de la càmera també utilitzi gamma=1.)
Una conseqüència pràctica de la gamma d'un espai de treball és que com més gran sigui la gamma, estaran disponibles tons més discrets per a editar les ombres, amb el consegüent nombre inferior de tons disponibles en la llum intensa. Canviant la gamma d'una imatge es redistribueix el nombre de tons disponibles a les zones més clares i fosques d'una imatge. Teòricament, si esteu treballant sobre una imatge amb tons molt foscos (en perfil baix) és possible que vulgueu tenir un espai de treball amb una gamma més alta. I si esteu treballant sobre una imatge en perfil alt, per exemple una fotografia presa a la llum del sol del migdia, amb un vestit de núvia i amb la neu com a teló de fons, possiblement voldreu triar un espai de treball amb una gamma més baixa, per a la qual disposi més gradacions tonals en la llum intensa.
Teoria a part, el problema en el món real de l'edició d'imatges, gairebé tothom utilitza espais de treball, sigui amb una gamma d'1,8 o bé 2,2. El sRGB i el L*-RGB són dues excepcions notables.
sRGB utilitza una funció de transferència similar a la d'un CRT (i, per tant, no necessàriament rellevant per a l'edició d'imatges o per a mostrar en una pantalla LCD). A diferència de la majoria dels altres espais de color RGB, la gamma sRGB no es pot expressar com un únic valor numèric. La gamma general és d'aproximadament 2.2, que consisteix en una secció lineal (gamma 1.0) a prop del negre i una secció no lineal en una altra part que involucra un exponent de 2.4 i una gamma (pendent de la sortida del registre davant de l'entrada del registre) que canvia d'1.0 a aproximadament 2.3, el qual fa algunes matemàtiques complicades durant el processament de les imatges.
El L*-RGB utilitza com a funció de transferència la mateixa funció de transferència com l'espai de color CIELab perceptivament uniforme. Quan s'emmagatzemen colors en valors de precisió limitada, l'ús d'una funció de transferència perceptivament uniforme podrà millorar la reproducció dels tons.
A més de gamma=1.8 i gamma=2.2, l'única altra gamma per a un espai de treball que rep molta menció o ús és l'interval lineal, o gamma=1.0. Com s'ha assenyalat anteriorment, Libraw genera fitxers amb interval lineal si sol·liciteu una sortida de 16 bits. L'interval lineal s'utilitza en imatges HDR (marge dinàmic elevat) i també si es vol evitar la introducció d'errors induïts per la gamma en l'edició habitual del marge dinàmic baix.
Els errors induïts per la gamma són un tema que queda fora de l'abast d'aquest manual, però estan causats per calcular incorrectament la luminància (o color) en un espai de treball RGB no lineal. Per exemple, barrejar colors en aquests espais no lineals pot produir colors nous que no estiguin a la imatge original, encara que hi ha mètodes de barreja precisos a on els colors nous es calculin transformant primer tots els valors rellevants novament als seus valors lineals.
Malauradament i malgrat els seus innegables avantatges matemàtics, els espais de treball amb interval lineal tenen tan pocs tons en les ombres que (al meu entendre) és impossible utilitzar-los per a l'edició, si treballeu en 8 bits, i seguiran sent problemàtics en els 16 bits. Quan finalment arribi el dia en el qual fem l'edició de fitxers de 32 bits, produïts per les nostres càmeres HDR en els nostres superordinadors personals, tots farem servir espais de treball amb gamma=1.
